LA POCA VERGONYA, L’ESCRIUREM EN XINÉS

Tant se val en anglés com en xinés...

Publicat en El Punt (edició de Barcelona) dimecres 25 de febrer del 2009

El País Valencià amplia l’oferta educativa al xinès però bloqueja la del
català

Enric Orts

El conseller d’Educació valencià, Alejandro Font de Mora, va anunciar ahir que el seu departament incorporarà l’ensenyament del xinès mandarí en els centres públics de secundària del País Valencià a partir del curs 2010-2011 com una assignatura optativa.

en el seu parlament el responsable polític va emmarcar la iniciativa dins de l’«aposta» del seu govern pel plurilingüisme, en què va incloure el castellà, l’anglès i el xinès, però no el valencià [català]. «Amb el castella i l’anglès arribem a més de 1.500 milions de persones i ara arribaríem a 3.000 milions de parlants amb les tres llengües», va assegurar.

L’anunci de Font de Mora es produeix en plena negociació amb la comunitat escolar, que el passat desembre va convocar una vaga del sector, finalment ajornada de manera indefinida. La protesta denunciava, entre altres qüestions, els escassos recursos amb què la conselleria dota els programes multilingües i la manca de competència en un tercer idioma dels alumnes.

Una oferta negociadora de Font de Mora va fer tornar sindicats i associacions de pares i mares a la mesa. Aquesta oferta incloïa una suspensió temporal de l’ús obligatori de l’anglès com a llengua vehicular en l’assignatura d’educació per a la ciutadania, tan criticat per la comunitat educativa per la seua «improvisació».

Immersió paralitzada

L’entusiasme amb què la Generalitat Valenciana proclama la introducció de terceres llengües en el sistema escolar contrasta amb la paralització dels programes d’immersió en valencià, que només arriben a un de cada quatre escolars. I això que, segons l’entitat Escola Valenciana, la demanda duplica l’actual oferta de places en aquesta modalitat. El País Valencià amplia l’oferta educativa al xinès però bloqueja la del català.

SOFTCATALÀ DISCREPA DEL PREMI A MICROSOFT SOBRE LA PROMOCIÓ PLURILINGÜE

25 de febrer, els governs de Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes Balears van guardonar l’empresa Microsoft amb el premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat Espanyol [1][2]. Des de Softcatalà, volem expressar la nostra sorpresa davant dels arguments adduïts per atorgar aquest guardó honorífic,que demostren el profund desconeixement que els governs implicats tenen del plurilingüisme en l’àmbit de les noves tecnologies. En especial, el desconeixement dels governs català i balear, els quals sembla que no tinguin cap notícia de la situació residual en què es troba la llengua catalana en l’àmbit de la informàtica.

Des de Softcatalà, valorem positivament els avenços fets per Microsoft en l’àmbit del català, però constatem que són manifestament insuficients i que, en el seu estat actual, perjudiquen de forma efectiva l’ús del català en l’àmbit de la informàtica. Volem expressar la nostra absoluta perplexitat davant del fet que els governs català i balear hagin participat en aquest premi i posin com a exemple a seguir una tecnologia que subordina el català a l’espanyol, en conflictivitza l’ús, el manté en nivells residuals i fa que la gran majoria dels catalanoparlants s’identifiquin internacionalment a Internet com a castellanoparlants.

Entenem que les tecnologies que s’han de posar com a exemple a seguir són aquelles que dispensen el mateix tracte a totes les llengües i que permeten als catalanoparlants de desenvolupar-se, en l’àmbit de la informàtica, amb la mateixa llibertat que ho fa la resta de ciutadans.

Punts d’aclariment

Des de Softcatalà, creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics una sèrie de punts:

1.- Els productes informàtics comercialitzats amb els sistemes operatius de Microsoft infringeixen actualment la Llei de Política Lingüística de 1998. Això és plenament conegut per l’administració catalana, en concret per la Secretaria de Política Lingüística, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i l’Agència Catalana de Consum. La pròpia administració catalana
incompleix les obligacions que estableix la llei en l’àmbit TIC.

2.- És fals que Microsoft hagi fet cap esforç econòmic significatiu en traduir els seus productes al català. El cost de la traducció parcial del Windows XP al català va ser de 90.000 EUR [3], i el cost de la resta de traduccions fetes al català (Office 2003, Vista, Office 2007, Windows Live) és similar. Cal tenir en compte que, l’any 2007, Microsoft Catalunya va facturar 75 milions d’euros, i que preveia arribar a una facturació de 150 milions el 2008 [4]. Globalment, el 2008 Microsoft va tenir uns beneficis de 60.700 milions de dòlars. A més, només la Generalitat de Catalunya haurà de pagar, en el període 2008-2012, 12 milions d’euros en llicències de Microsoft [5].

3.- L’any 2007, menys del 15% dels ordinadors a Catalunya estaven en català, segons la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) [6]. Atès que els productes de Microsoft tenen una quota de mercat superior al 90%, aquesta tecnologia és la principal responsable que el català ocupi, actualment, una posició residual en l’àmbit informàtic.

4.- Actualment, entre el 50% i el 85% dels internautes catalanoparlants s’identifiquen com a castellanoparlants mentre naveguen per Internet, sense que en siguin conscients [7][8]. Els governs català i balear ho saben prou bé, atès que és un paràmetre bàsic que s’obté en les mesures d’audiència dels llocs webs. Amb una quota de mercat en navegadors d’Internet superior al 70% per als productes de Microsoft, això és provocat fonamentalment per les mancances de la seva
tecnologia. En concret, l’aplicació dels paquets de català canvia la llengua dels menús del navegador, però la llengua a les preferències (la llengua d’identificació a Internet) continua sent la de la instal·lació prèvia, és a dir, l’espanyol. La llengua dels usuaris percebuda a Internet és un dels aspectes cabdals per a l’oferta de productes en català.

5.- Recordem que les traduccions al català dels productes de Microsoft són incompletes, es presenten amb diversos mesos de retard en relació a la resta de versions idiomàtiques i estan concebudes i executades com a subordinades a l’espanyol. Actualment no hi ha cap raó tècnica que justifiqui això.

6.- Els usuaris no poden triar lliurement el català als productes de Microsoft. Microsoft limita artificialment i de forma intencionada els paquets de català a determinades versions dels seus productes. I en cap cas no es pot qualificar de senzill el procediment de catalanitzar els productes de Microsoft. En comptes de poder triar el català des de l’inici o poder canviar de llengua mitjançant els menús, primer s’ha d’instal·lar el Windows -en espanyol o francès obligatòriament- o l’Office i, posteriorment, s’han de cercar a Internet els paquets necessaris, suposant que l’usuari en conegui l’existència.

7.- En cap cas no es pot afirmar que la tecnologia de Microsoft sigui un model a seguir, ja que no és cert que sigui senzill canviar o gestionar els idiomes amb aquesta tecnologia. Hi ha tecnologies alternatives a Microsoft, en especial les basades en programari lliure, on l’usuari sí que pot triar de forma lliure la llengua, i amb graus de catalanització molt superiors al dels productes de Microsoft.

8.- Mai els governs català o balear no han dut a terme cap programa de política lingüística en l’àmbit de la informàtica. Juntament amb les mancances de la tecnologia de Microsoft, aquesta és una de les raons per les quals el català ocupa una posició residual en l’àmbit de la informàtica i l’usuari final. Recordem que, a Catalunya, la Llei de Política Lingüística de 1998 obliga el govern a establir programes periòdics de planificació lingüística amb objectius i mesures concretes, i a avaluar-ne els resultats.

9.- La Secretaria de Política Lingüística de Catalunya i l’Agència Catalana de Consum desatenen sistemàticament la seva obligació legal de fer respectar els drets lingüístics de la ciutadania catalana. Avui dia és impossible relacionar-se en català amb pràcticament cap companyia de telecomunicacions, les quals menyspreen de manera sistemàtica l’usuari catalanoparlant, que sovint és víctima de vexacions i insults propis d’actituds xenòfobes i racistes pel fet d’emprar la
seva llengua. Això és conegut per l’administració catalana, la qual evita sistemàticament de sancionar aquestes empreses, tot i que infringeixen clarament la legislació i desatenen els drets fonamentals de la ciutadania.

Situació actual

Com a resultat de tot això, avui dia disposar d’un ordinador en català és un acte d’estricta militància [9], en comptes de ser una opció natural sense connotacions de cap tipus. Softcatalà insta novament els governs català i balear a desenvolupar una política lingüística en l’àmbit de les noves tecnologies, centrada en l’assoliment d’objectius concrets, un finançament adequat i basada en l’ús
del programari lliure en català i els estàndards oberts.

Actualment, d’entre les diverses opcions tecnològiques existents, només el programari lliure està disponible de forma general en català, permet a la ciutadania triar lliurement la llengua dels seus productes informàtics i garanteix l’accés a la tecnologia en igualtat de condicions a totes les persones.

Igual que Softcatalà, diferents associacions de Catalunya, Euskadi, Galícia (KDE en català [10], ManComun [11], EuskalGNU [12]) i d’altres indrets (KDE España [13]) que treballen en l’àmbit de les noves tecnologies i la llengua han expressat la seva sorpresa i perplexitat pel premi atorgat a Microsoft.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals, i va distribuir 600.000 còpies de programari en
català. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Enllaços i referències:

[1]

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=79440f623bdaf110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

[2] http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3547370

[3] Ignasi Faus (Microsoft), I Jornades sobre el català a les noves
tecnologies (2003).

[4] http://www.idg.es/computerworld/noticia.asp?id=43324

[5]

http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.0bdfe017f64124de8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=01635c1a0b658110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=01635c1a0b658110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=1f69ab2f65568110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

[6]

http://www.fobsic.net/opencms/opencms/ca/index?centerPage=nivell2.jsp&contentPath=/ca/nav_esq/Estudis_i_Informes/TIC_ambit_ling/2007_TIC_llengua

[7]

http://www.racocatala.cat/noticia/importancia-fer-notar-google-te-navegador-configurat-catala

[8] http://www.softcatala.org/wiki/Estadistiques

[9] http://vilaweb.tv/?video=5110 Fabricants amb poca Vista. Reportatge
de Vilaweb TV on es mostra la impossibilitat de comprar un ordinador en
català.

[10] http://cat.kde.org/

[11] http://www.euskalgnu.org

[12] http://www.mancomun.org

[13] http://www.kde-espana.es/

domini.cat / domini.val ? Què en penses?

puntVAL
http://www.puntval.org/
puntVAL és una iniciativa que pretén que el govern valencià s’implique en la voluntat del poble valencià de tindre un domini per al valencià i per a la cultura valenciana.

L’objectiu és que esta demanda arribe les màximes persones possibles i fer pressió social a la Generalitat Valenciana per a que demane a l’ICANN la gestió d’un domini .VAL. En cas d’obtindre una negativa per part de la Generalitat Valenciana, optarem per la via privada.

El recolzament a la creació, publicació i promoció del valencià a través de les tecnologies de la comunicació i informació fa necessari tindre un espai propi ben definit per a la llengua i cultura valenciana.

Les facilitats que dona l’ICANN per a obtindre un domini genèric d’alt nivell (gTDL) no fan més que reafirmar la nostra convicció de reclamar un domini que identifique als valencians, el qual no està en funcionament per falta de voluntat política.

http://www.puntcat.cat/

LES DESCÀRREGUES MÉS POPULARS EN SOFTCATALÀ

http://www.softcatala.org/wiki/Baixades2008

Softcatalà presenta els programes de més èxit

Softcatalà recull mensualment les descàrregues amb més èxit del seu Rebost de programari en català[1] mitjançant el Top20 a la pàgina principal. Acabat el 2008 hem recollit totes les dades de l’any i us les presentem amb detall.

Durant el 2008 s’han baixat 592.390 còpies de programes en català des del nostre lloc web. Els 20 programes amb més èxit han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de descàrregues):

1.- OpenOffice.org (143.087)
2.- Firefox (104.818)
3.- WinRAR (39.749)
4.- The Gimp (36.512)
5.- eMule (32.183)
6.- Paquet català per al Microsoft Office 2003 (26.291)
7.- Paquet d’interfície en català per al Windows XP (25.553)
8.- PDFCreator (16.822)
9.- Salt (16.447)
10.- Thunderbird (13.975)
11.- Paquet català per al Microsoft Office 2007 (10.761)
12.- MusicTime Deluxe (10.671)
13.- Avast! antivirus Home Edition (7.914)
14.- SeaMonkey (7.780)
15.- CDex (6.546)
16.- Paquet d’interfície en català per al Windows Vista (6.095)
17.- WordCorrect (5.146)
18.- Abiword (4.038)
19.- Sunbird (3.149)
20.- Ara (3.104)

Podeu consultar el llistat sencer de descàrregues per al 2008, amb els enllaços als programes, a:
http://www.softcatala.org/wiki/Baixades2008

Cal tenir en compte que la majoria dels programes que apareixen a la llista es poden trobar també als seus llocs web, per exemple, Microsoft o Mozilla. A més, les desenes de milers d’usuaris de Linux en català [2] poden obtenir el programari en català directament de les seves distribucions.

Dins dels canvis del lloc web de Softcatalà pel desè aniversari de l’associació, s’ha fet una revisió i renovació exhaustiva del Rebost. Ara té unes 150 fitxes i està en fase d’expansió. Tothom pot ajudar i proposar afegir-hi nous programes en català seguint unes senzilles instruccions [3].

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana a la informàtica, fent la traducció de programari lliure o de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar el seu lloc web a:

[1]http://www.softcatala.org/wiki/Categoria:Rebost

[2]http://www.softcatala.org/wiki/Categoria:Rebost_Siste

[3] http://www.softcatala.org/wiki/Wiki_de_Softcatalà:Rebost

ACPV demana la reciprocitat de senyals televisius

Escrit d’Eliseu Climent

Benvolgut amic / Benvolguda amiga:

El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de
mo, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món glo que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure En aquest sentit, la nostra llengua (“el nostre valencià, el català de tots”, que deia Enric Valor), si no té ins de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d’identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i sig de la seua actitud: el president Camps acaba d’explicitar que mai més no se l’anomene ” Francesc”: diu que és “Francisco” només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme!  És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Cata, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valen. Però el president Camps, mentre que ja s’ha reunit més de cinquanta vegades
amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.

Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem
cap a Europa. Però és justament d’Europa, d’on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d’informació i a la llengua. Per què d’Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l’any 2000 la Carta Eu de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a
garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a  que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d’aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua catala, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una per d’Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9.. sinó també IB3, la televisió de Ma… I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d’un mínim de 500.000 signatures de tot l’estat. L’objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.

El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d’Obama, l’inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que
va dir el comte-duc d’Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l’han trencat tanta gent de la nostra història, des de  Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de Valèn, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots
l’absurd projecte de fer l’assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.

Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d’Acció Cultural que hi acudiran.

Endavant.

Eliseu Climent

President d’ACPV

Seguiu l’enllaç , més avall, per veure la notícia sobre la Iniciativa popular de reciprocitat :

88328-lacpv-comenca-una-iniciativa-legislativa-popular-perque-totes-les-televisions-en-catala-es-vegin-arreu-del-pais

Cinema en valencià

CINEMA EN VALENCIÀ. 5a edició
Del 27 de gener al 30 de juny de 2009

PROGRAMACIÓ DEL 27 DE GENER AL 24 DE FEBRER A VALÈNCIA

Cada dimarts a les 20 h, als UGC Ciné Cité. Av. Tirso de Molina, 16

27 de gener
“Vicky Cristina Barcelona”
Dir. Woody Allen

3 de febrer
“L’advocat del terror” (VOS) (‘L’avocat de la terreur’)
Dir. Barbet Schroeder

10 de febrer
“Austràlia” (‘Australia’)
Dir. Baz Luhrmann

17 de febrer
“Els nens de Huang Shi” (‘The Children of Huang Shi’)
Dir. Roger Spottiswoode

24 de febrer
“Forasters”
Dir. Ventura Pons

ENTRADES
2 x 1: dues entrades gratuïtes amb el carnet universitari.
1 + 1: entrada reduïda per al públic en general. Amb la presentació
de l’entrada de la setmana anterior, una entrada gratis.

Organitza:
Servei de Política Lingüística de la Universitat de València

Més informació:
www.valencia.edu/spl
www.cinemaenvalencia.com

xxv anys d’ensenyament i ús del valencià: “Èxit sense imposicions”?

Opina sobre aquest article.

Francesc Esteve – “Èxit sense imposicions”, diu

Publicat en el número 514 del setmanari EL PUNT (edició del País Valencià),
7 de desembre del 2008

“Èxit sense imposicions”, diu

“Èxit” i “sense imposicions”, diu. En la seua particular anàlisi de l’aplicació de la Llei d’ús, aquests són els dos lemes que més repeteix la responsable de la política lingüística de la Generalitat Valenciana, Concha Gómez. Ho afirma en l’article que ha publicat fa poc per analitzar -o més aviat edulcorar- els 25 anys de la Llei d’ús i ensenyament,  amb una ensabonada especial per a l’acció de govern que ha dut el PP en aquest terreny des del 1995. Tan pagada n’està, que conclou anunciant que la política que han dut a terme és la “que pensem continuar aplicant amb èxit en la promoció de la llengua valenciana en els pròxims anys, des de la tolerància i sense imposicions”.

“Èxit”, diu. En què ho basa? En el seu escrit va d’ací a allà repassant vaguetats i sovint banalitats que tenen més a veure amb el “foment” (hem fet cursos, hem donat ajudes, hem creat un traductor…) i la propaganda que amb la concreció real de les xifres sobre l’ús. De fet, en cap moment no respon qüestions elementals com quin percentatge de valencians saben parlar i parlen habitualment la
llengua pròpia. O quants saben llegir-lo i escriure’l i quants ho fan habitualment. O quin percentatge dels escrits que emanen de l’administració de la Generalitat Valenciana són en valencià. O com han evolucionat aquestes xifres des de 1983 o, millor encara, des del 1995, amb l’accés del PP al Govern valencià.

De fet, sols és capaç de donar 3 xifres concretes d’aquest presumpte “èxit”. Primera: que “s’ha incrementat en un 165% l’alumnat que segueix els programes d’ensenyament en valencià”. Segona: que “ja són 1.043 els centres” que els ofereixen. Tercera: que Punt 2 emet “el 100% de la programació en valencià”.

Cap problema a reconèixer aquestes xifres i a congratular-nos-en. Però respecte a les referides a l’ensenyament, que semblen tan triomfals, amaga que representen només el 26,2% del total de l’alumnat, és a dir, que encara ara, després de 25 anys de la Llei d’ús, un poc més d’una quarta part dels estudiants valencians preuniversitaris estudien en valencià. Igual que amaga també que en el pas de primària a secundària el percentatge dels escolars que poden continuar estudiant
en  alencià baixa del 32% al 19%. Com també oculta que la Generalitat, en la seua política d'”èxit”, sols ha exigit competència lingüística en català al 1,2% del seu personal no docent, malgrat que ella proclame de manera grandiloqüent que ” s’ha prioritzat la formació en valencià del personal al servici de les administracions”.

Finalment, tampoc no s’entén per què, si el fet que Punt 2 emeta el 100% en valencià és per a ella un èxit, això no és aplicable a Canal 9 -del qual, per cert, tampoc no dóna xifres d’ús. Com tampoc no n’ofereix de sectors tan importants com el cinema en català, els videojocs o les noves tecnologies, de les pàgines web de la Generalitat Valenciana i les administracions públiques; de l’ús en les
diputacions, els ajuntaments, l’administració de l’Estat o la de Justícia; de la integració de la immigració; de l’ús en el món del treball i de l’economia o de molts altres àmbits que són els que realment determinen la vida d’una llengua en la societat actual.

Ara bé, si tota aquesta retòrica oficial és una pura hipocresia i una ocultació deliberada, resulta una burla sagnant que ens diga que es fa “sense imposicions i amb tolerància”. Com cal qualificar els 90.000 escolars que, cada any, no poden cursar el seu ensenyament en valencià, malgrat demanar-ho, per falta de facilitats de la Generalitat? No és “imposició” que no et deixen continuar estudiant
en valencià, com passa a un 12% dels escolars en el pas de primària a secundària? És “tolerant” que només un 1,2% dels funcionaris tinguen acreditació regulada per la Generalitat per a atendre els ciutadans que volen relacionar-s’hi en la llengua pròpia? Creu la Sra. Gómez “igualitari” i “respectuós” que només tinguem un canal de televisió públic íntegrament en català? És una mostra de ”
tolerància” que la Generalitat perseguesca i tanque els altres canals públics en català que emeten des de Catalunya i les Illes? És presentable que ens aïlle de la resta de l’àrea lingüística? És “respectuós” que el seu govern es negue a complir les 19 sentències consecutives en què els tribunals han condemnat la Generalitat per no reconèixer els drets dels ciutadans a usar i reconèixer el català com a
llengua pròpia? Ha actuat oficialment la Generalitat o la secretaria que la Sra.
Gómez dirigeix en tots els sovintejats casos en què els funcionaris de policia s’han negat a admetre l’ús del català i han humiliat els qui volen usar-lo? Doncs això precisament era notícia en la persona d’un ciutadà a Dénia el mateix dia en què ella proclamava l'”èxit d’una política del valencià sense imposicions”.

Francesc Esteve

Llengua i Ús – Revista Tècnica de Política Lingüística

Revista Tècnica de Política Lingüística
Número 42, segon quadrimestre de 2008
http://www.gencat.cat/llengua/liu/42/index.htm

PHP en català un recurs didàctic a l’abast?

Tenim drets els professors  a compartir arxius de pel·lícules, documentals, programes de televisió en llengua catalana? Atempta això als drets d’autors i als interessos de les productores? Minva les capacitats d’autors, músics, editorials o pel contrari presenta  a una llengua minoritzada com la nostra i a uns professionals mancats de recursos, uns materials difícils d’aconseguir?

Visita:
  rucatalà
comparteix
totsrucs
emule

¡Hola mundo!

Bienvenido a Blogs de la Universitat de València. Este es tu primer post. Edítalo o bórralo y luego comienza a hacer blogging!