Per Francesc Vila i Martín (*)
Vicent Vila Gimeno, el tio Vicentet el pintor, per a la família de València, Wila en la seua obra, ens ha deixat amb més d’un segle a l’esquena en el seu pis del Carrer Ferraz de Madrid. Cent-un anys , tota una trajectòria de compromís amb la vida, amb l’art i amb els seus. Vicent Vila va ser un artista reivindicatiu en la joventut i reservat en la maduresa. La seua obra cartellística és sense pal•liatius excel•lent i de referència obligada per a tots els historiadors de l’art i la cultura de l’Espanya Republicana. La Universitat de València trià el seu famós cartells “Soldado Instruyete” com cartell de l’exposició “Art i Propaganda” en el 2003. La seua obra es troba disseminada per les universitats de València, Barcelona, la Fundació Pablo Iglesias, l’arxiu històric de Salamanca etc Ha sigut l’últim dels gran cartellistes de la generació de Josep Renau o Artur Ballester amb els quals mantingué llaços molt estrets. L’ajuntament de València va publicar cinc dels seus cartells en l’obra “Els cartells valencians en la Guerra Civil Espanyola”(1986) i també apareixen les seues obres en”imágenes de la Guerra civil Española “ Edhasa 1986 i en “Artistas Valencianos” de Pérez Contell.
Wila, així signava els seus cartells i obra pictòrica, va ser un artista convençut de la vessant utilitària i propagandística de l’art. El seu missatge era instructiu, la revolució vindria de la mà de la lectura i de l’escriptura fóra d’on fóra al front o a la fàbrica, al sindicat o al camp. El seu treball per al Ministeri de Propaganda popularitzà la seua obra pels carrers de les grans ciuttas com València, a on ell li agradava que estigueren i on tenien tota la seua funcionalitat.
Avui és un dia de records i de glossa biogràfica, però també d’elogi famíliar i de l’amor per la terra que el viu nàixer: València. Vicent Vila va ser el major de sis germans d’una família de llauradors de l’Horta de València. 
El seus records d’infantesa, la casa pairal, un casalot amb un gran corral en La Parreta , avui desapareguda a l’Avinguda de Burjassot de València. Allí viurien fins a la mort els seus dos germans fadrins Miquel i Empar i allí jugaríem tots en la naia, amb les gallines i haques a l’ombra d’una figuera descomunal. Els seus germans Salvador i Paco anirien a viure al camí de Paterna. Eren com molts valencians de l’època famílies humils que van veure amb esperança de canvi l’Espanya Republicana i també amb decepció i horror les conseqüències de la guerra. Vicent, va ser sens dubte, l’intelectual de la família des que estudià en l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles on obtingué el premi fi de carrera.. La facilitat i inclinació extraordinàries pel dibuix des de petit el va dur sense adonar-se’n a la crònica d’una Espanya dividida. Vicent ho va tenir clar, no sols va fer els cartells per donar moral al bàndol republicà sinó que va agafar pinzells i blocs com a úniques armes i va anar amb els milicians cap a les serres de Terol a defendre la República amb el seu treball de cartellista, a colp de llapissera. El trencament del front el va obligar a tornar a València mentre el caos i la repressió ho envaïa tot. Des de la Parreta, tota la família veia com els camions marxaven tots els dies carregats de gent cap a Paterna per davant de casa i com tornaven buits i en silenci.
Va ser el temps del silenci i d’incertesa, de penúria i de por. Vicent es traslladà a Barcelona amb el govern de la República, i allí conegué la que seria la seua inseparable Julieta quan tractaven de fugir cap a França. Perduda la guerra, el futur els portaria a instal·lar-se a Madrid d’on Julieta provenia. La no adscripció política de l’artista va fer burlar la repressió que no la por i la reserva a reviure els horrors de la guerra. Vicent s’adaptà als nous temps, a la dura costera de la postguerra, a buscar amb el seu art tirar avant una família. Per això es dedicà al cinema amb les productores Cifesa i S. Broston al temps que provava i tenia sort en els certàmens de cartellística. Il.lustrà com a decorador pel.lúles com 55 dies en Pekin o El Cid. Els seus cartells de Falles van ser guanyadors del 41 al 44, els de la Fira de Juliol de València en el 41 i 51 i en les corregudes de Bous de la Beneficiència de Madrid en el 75 i 78. Va ser el temps quan l’artista va lliurar la seua decisiva batalla. criar quatre fills en Madrid sense perdre els lligams amb la València que sempre enyorava. Entrar en l’Escola d’Arts i Oficis en Madrid, va aconseguir estabilitzar les seues dos grans passions . la família i l’art: aquareles, òleos de paisatges i bodegons constituïren una gran diversitat de la seua obra, caracteritzada per una gama pictòrica més aviat matitzada pels tons obscurs. 
Quan venia a València , almenys una vegada a l’any, per Sant Miquel, al setembre, li agradava gaudir de la contemplació de les fruites que l’estiu madurava al Mediterrani: magranes i raïm eren sens dubte les preferides de la seua paleta. Va fer la pelegrinació a Sant Miquel de Llíria mentre les forces el van deixar, per acomplir una promesa a la seua mare que el rebrà, sens dubte, a les portes del cel amb tota una nova gama de colors per a incorporar en el descans de l’eternitat.
Els familiars, especialement els de València, nebots, nebots-nets demanem a l’IVAM, a la Universitat de València, a l’Ajuntament, a les Associacions de la Memòria històrica, a les associacions i entitats culturals, al Consell Valencià de Cultura, a l’escola de Belles Arts de Sant Carles i també als partits polítics representats en les Corts Valencianes, que reconeguen la vida i l’obra d’aquest il•lustre valencià. Que es faça un esforç per arreplegar la seua obra cartellística, per fer-ne una antologia oficial autoritzada i crítica de la seua obra, per montar una exposició reunint-la i si fa el cas fent difusió dels valors històrics i gràfics que ens ha deixat com a llegat. No volem i no creguem que Vicentet Vila no va ser profeta en la seua terra com estan dient els mitjans aquests dies; mai no li ha faltat l’admiració de la seua família valenciana que ara volem ampliar a tothom.També ens agradaria en un futur no massa llunyà veure un placa commemorativa on va nàixer o a algun carrer amb el seu nom que el reconegués com“Vicent Vila, cartellista de la llibertat”.
(Més avall es donen enllaços de notícies i pàgines amb informació de l’artista 8 (no sempre autoritzada i correcta . Vegeu més avall.
Per visionar completament els cartells, feu clic dues vegades a les imatges de l’entrada del blog.)
(*) professor de la Universitat de València i nebot-nét de Wila
A propòsit d’algunes incorreccions publicades a El País. l’Agència EFE i Levant EMV:
S’ha difós que Wila es va “amagar” a casa durant la Guerra. Es tracta d’una errada d’interpretació de El País i de l’agència EFE posteriorment, suposem per no portar una biografia ben estructurada per a l’ocasió i interpretar-se les coses malament al telèfon. Ell treballava per al ministeri de Propaganda i va ser enviat a diversos llocs durant la Guerra, entre ells Barcelona i passà també per València seguint els esdeveniments bèl·lics com es produïen. Sempre va defendre el seu treball artísitic dins de l’ordre constitucional republicà. Quan es perdé la guerra, marxà a Madrid on va començar una vida professional i personal noves, com tants altres. L’errada prové d’interpretar que els seus cartells s’amagaren en un estudi de València (errada en la qual també cau El País). Els cartells originals eren sempre per al Ministeri de propaganda. Wila tenia sols uns esbossos abandonats en el seu estudi de València que van ser recuperats amb el temps. La família no està contenta per estes errades ja que són inexactituds que a més trenquen amb el que havia sigut la norma de vida de la postguerra per a Wila, la reserva i la independència de filiació política coneguda i més quan s’havien de superar els horrors viscuts i traure a una família de l’adversitat. Totes aquestes precisions ens les ha fetes la seua filla Amparo. Esperem que es tinguen en compte per a futures revisions de la seua vida i obra. També queda claríssim en la meua semblança de Wila l’estima i els vincles amb València; no hi estem d’acord amb allò que “no va ser profeta en la seua terra”, perquè es un simplificació inexacta dels mitjans.
ELS CARTELLS DE WILA
Bases de datos y/o páginas con sus carteles
http://www.sbhac.net/Republica/Carteles/Wila/Wila.htm
http://www.elcantodelbuho.org/carteles/1B_antifascistas.html
http://pares.mcu.es/cartelesGC/
http://pares.mcu.es/cartelesGC/AdminControlServlet?COP=3
INFORMACIÓ DELS MITJANS COM A OBITUARIS (teniu en compte les observacions fetes suara)
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/30/valencia/1246367735.html
http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Vicente/Vila/Wila/ultimo/cartelista/Guerra/Civil/elpepinec/20090630elpepinec_2/Tes
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009063000_39_606901__Cultura-Muere-Wila-cartelista-valenciano-Guerra-Civil
http://www.adn.es/local/valencia/20090630/NWS-0281-Wiladestacado-Fallece-Guerra-cartelista-profeta.html
http://www.lasprovincias.es/valencia/20090630/local/vida-ocio/fallece-valenciano-wila-cartelista-200906301552.html
http://www.lasprovincias.es/valencia/20090701/vida-ocio/cartelista-valenciano-wila-fallece-20090701.html
http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070100_5_904676__Cultura-Fallece-Vicente-Vila-autor-carteles-Guerra-Civil
http://www.publico.es/agencias/efe/235774/fallece/wila/cartelista/guerra/civil/anos
http://www.enmemoria.com/actualidad/20090630/muere-wila-el-ultimo-cartelista-de-la-guerra-civil.html
http://www.adn.es/local/valencia/20090630/NWS-0281-Wiladestacado-Fallece-Guerra-cartelista-profeta.html
http://www.abc.es/20090701/valencia-valencia/fallece-wila-ultimo-cartelista-20090701.html
http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Vicente/Vila/Wila/ultimo/cartelista/Guerra/Civil/elpepinec/20090630elpepinec_2/Tes/
http://www.pagina26.com/tendencies/8492-ha-mort-lwilar-un-dels-darrers-cartellistes-de-la-guerra.html
Comentaris en BLOGS
http://lo-bueno-si-breve.blogspot.com/2009/06/vicente-vila-wila.html
http://pantone485c.blogspot.com
http://antoniasland.blogspot.com/2009/06/dia-83-cartellisme.html
http://franmivi.blogs.uv.es/2009/07/01/mort-wila-el-gran-cartellista-de-la-valencia-republicana-els-seus-familiars-reclamem-el-reconeixement-valencia-de-la-seua-obra
http://demiratgesialtresatzucacs.blogspot.com/
Filed under: General | No Comments »
PER QUÈ FEM VAGA EL 28 D’ ABRIL 